.............................QUAN VEIGATZ EN ISTE BLOG UNA PAROLA D´ATRA COLOR... PUNCHATZ DENCIMA YE UN ENRASTRE!!

GAITA DE BOTO GAITA ARAGONESA

Y ta no tresbatir as radizes e tamien espardir a nuestra cultura mosical por tierras Llionesas taño a gaita en iste lugarin.(Prexinaz un lugar de nomas de 100 bezins, e dende o cobalto d'o lugar, que ye an se troba a casa da lola d'a mia nobia, un forano tañendo a gaita...
como de conoximiento encara en tiengo una mica, dezidi trancame a cal y canto an alzan o biello carro de fusta, ta tañer a gaita.)

Prenzipie en Febrero d'ista añada a tañer. Grazias t'o refirme d'a mia nobia di o zaguer trango ta prenzipiar, e con l'aduya d'a Escuela de mosica de Utebo, que me ampro una Gaita de boto, prenzipie a fer rudio.

Dimpues de meses merque a mia gaita e dezidimos fer-le o bestiu, customizar nusatros mesmos a gaita.
De cusir, como prexinarez muitos, no en sabemos cosa. Pero con ganas e tiempo se puen fer milagros como este que podez beyer! Metimos dica espiguilla en as farandolas. Tot un treballo bien feito antimas de poliu.

Dimpues de un cabo semana de cusir como barrenaus a mia nobia e yo, e continar Lunes e Martes terne que terne, iste estio o resultau!!

Gaita_de_Boto_Aragonesa


A Gaita ye de Granadillo e Buxo e por l'inte no pienso espelletar denguna de cullebra ta aforrar-la.



Gaita_de_Boto_Aragonesa_detalle
Agora nomas manca amillorar china chana, e ixo ye fazil con un d'os millors (ta yo o millor) mayestros que esiste.
Cuan prenzipias a tañer a gaita lo que en beras ye prou difizil ye mantener a presion en o Boto e boi pillando a marcheta, asinas que ya surte mosica, que no rudio, d'o clarin. ;-)


Gaita_de_Boto_Aragonesa_detalle_Cepo

BACANZAS

Ya feba diyas que no escribiba cosa. Talmen una mica de galbana apañada con una mica de quefers son o charapote ideyal ta no lebar un blog como “o superior cherarquico espritual de millons de collas de presonas” manda.

Antimas, fendo onor a Murphy y a suyas leis, cuan mas quereba escribir, menos podeba.

Tot isto prenzipia a meyaus de Mayo cuan ya yera de plen en a campaña d'a Renda, y por suerte eba de treballar dica os cabos de semana. Asinas que aqueferau diya e nuei, maitin e tardi, sisquiera o nuebo blog podeba autualizar. Con tot e con ixo considero un esito as dos pregunteas que me fizioron e o numero de bisitas. (E un fracaso de raso o numero de dentradas.) O millor ye que esbiellando cada añada a informazion podre poquet a poquet enamplar o blog d'a Renda. (Cal pensar tamien que ta un friki dos bisitas ya estarian un esito)

E como tot tiene a suya fin, e no bi ha treballo que 100 diyas dure (100 añadas nomas t'as malautías), en Chulio bacanzas obligadas dica un nuebo treballo que nomas “o superior cherarquico espritual de millons de collas de presonas” sabe cuan plegara.

Dica ixe inte, soi por o Païs Lliones, por as tierras d'a lola d'a mia nobia.

Ayer estie en Riaño, atro poliu lugarin d'a montaña afogau por un entibo en 1987. Feba lo menos 6 añadas que no i yera por ixa redolada. A bisita teneba a platera intinzion de beyer isto:

Ye o folleto informatiu d'o Museo Etnografico en Luenga Llionesa.


LLÏONES

Dimpues de prebar begadas e begadas durante bels diyas, no bi ha traza de beyer a cadena CYL8 (Castiella e Llion 8). Ista ye a segunda cadena autonomica e toz os diyas podez beyer-ie o “XORNAL INFORMATIVU EN LLINGUA LLÏONESA” a meya ta las onze d'o maitin.

Estoi que Aragon TB caldria prener iste buen exemplo.

DECLARACIO DE MEQUINENSA ( 1 de febrer de 1984)

Reunits a Mequinenza, representants dels ajuntaments aragonesos: Areny, Benavarri, Bonansa, Montanui, Pont de Muntanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Nonasp, Fabara, Calaceit, Vallderroures,La Codoñera i Valljunquera, baix la presidéncia del conseller de cultura de la Diputació General d'Aragó D. José Bada Paniello

SOM CONSCIENS de la importancia de historica que té aquesta primera trobada d´Alcaldes i consellers de la zona catalano-parlant d´Aragó.

RECONEIXEM que dintre de la nostra Comunitat Aragonesa es parlen diferents llengües i que la llengua catalana que es parla a la franja Oriental pertany al patrimoni cultural d´Aragó.

REBUTGEM Les denominacions despectives de chapurreau i d`altres paregudes que encara s´pliquen a la nostra llengua materna

DECLAREM:

1º .- Que és urgent desenvolupar l'Estatut D'Autonomia d'Aragó pel que fa a la conservació i estudi de les nostre modalitats lingüístiques.

2º .- Que és urgent desenvolupar mides concretes per a aconseguir la normalització lingüista d'Aragó, i que, en el cas de la llengua catalana, significa acceptar com a norma la gramàtica catalana, sense menyspreu de les peculiaritats lingüístiques de cada poble o comarca.

PROPOSEM:

1º .- Accelerar les gestions davant del Ministeri d'Educació i Ciència per a que el Català pugui ser ensenyat com assignatura optativa, i per ara en fase experimental, a les escoles i centres d'Ensenyament dels municipis de la Franja Oriental d'Aragó que ho demanin.

2º .- Que la Diputació General d'Aragó done suport i foment a la producció literària autòctona i a tots aquell estudis i tesis que tracten de la problemàtica sociolingüística de la Franja Oriental d'Aragó.

3º .- Que la Universitat de Saragossa, dins dels seus Plans d'Estudis i d'Investigació es faci càrrec de les necessitats culturals i lingüístiques d'Aragó.

Per la nostra part, ENS COMPROMETEM a fomentar l'us public del català als nostres pobles, rotulació bilingüe de carrers i places, edictes, mitjans de comunicació, et...

SOM PLENAMENT CONSCIENTS que la integració cultural i política d'Aragó no és possible sense que a tots els aragonesos reconeixien com a pròpia la riquesa cultural y lingüística de la Franja Oriental d'Aragó

Mequinensa, 1 de febrer de 1984




Mas platero l´augua, lo que charran u dixan de charrar, estoi que lo tienen PROU CLARO.